dilluns, 31 de desembre del 2012

ENTORTOLLIGAMENTS






Ja amb la Lluna despresa de núvols

‎....i de tot allò que hauria de no ser-hi,
una lluna que en si mateixa és lluna,
una lluna per estimar-se...


I la veiem on estem
i qui sap si al mateix temps?


La mateixa lluna ens guareix i contempla
arreu d'on els nostres cors es trobin


Companya de moltes nits,
vetlla els secrets

desitjos i anhels


somnis i sentiments prohibits

esperances, records i esdeveniments emetents


com amant que podem contemplar i no tocar...


fent-se sentir estimat,
acaronat i besat pel record a ran de pell

no hi ha foscor eterna que ens empari

ni fred que duri

les nostres ànimes sota la llum
d'aquesta pàl·lida nit que ens convida
a l'escalf i llum de la lluna i la foguera.

Rosamaria Gòdia&Mayte Duarte

XXXI/XXII/MMXII

dijous, 29 de novembre del 2012

HAURIA DE....




















Ara que deixo el passat enrere,

Hauria de seguir camí...

Ara que l’horitzó m’espera,

Hauria de seguir camí...

Malgrat que sé que el temps no existeix,

Hauria de seguir camí


Però...

Si el meu passat és el constructor del meu futur,

Qui pot seguir camí?

Si el cor penja dels teus ulls

I el sosté el teu somrís


Qui pot així seguir camí...


XXIX-XI-MMXII

dimecres, 21 de novembre del 2012

QUAN EL PRIMER PETÓ, ÉS COLOR BLAU CEL






QUAN EL PRIMER PETÓ, ÉS COLOR BLAU CEL

Enmig de l’espessor del bosc
fugint de la brama
intento deixar un subtil rastre
de petons a l’aguaita.

En la solitud del rondo
em reben les dolces i melangioses notes
de la melòdica recerca
de la punyent espera.

Quan en el buit de les blanques planes
emergeix un raig de llum,
prenen cos les nostres paraules
i reeixim amb un somriure als ulls.

Manca l’aire, l’esperit i la rauxa
manca la dolçor, l’escalf, la il·lusió
I com no! l’albada
aquella que es teva i meva, l’estelada.

Les teves mans em fan l’amor
amb carícies de dolços pessics
i amb la ploma
amb simbòlica rima
em captives desitjos i somnis,
anhels punyents,
de silenciar el vers
aclucant dolçament els ulls.

Quan en perdre’t en el buit
trobis en el camí de tornada,
en la serena albada
que voreja el vel que separa
al paradís i l’ infern,
la balma on arraulir-se,
l’estora on jeu
el meu desig i el teu bes.

Escriuré amb petons
sobre la teva pell un text
i amb la punta de la llengua
resseguiré la meva cal·ligrafia,
m’esmerçaré en la puntuació de la lletra
provocada en mi pel teu verb,
que complementat amb dolces paraules
serigrafiades amb melòdica rima
en el anvers dels meus somnis
esdevé oratòria infinita,
aixoplugada en el vers d'un bes
de tendresa infinita,
on el desig mai s’esvaeix.

I en esdevenir gramàtica,
ans al contrari,
s’esmicola com la sorra
lliscant per les teves espatlles
tot just allà,
allà on el llenç és transmuta en text.

Com un arbre vell
que amarga en la foscor
l’ enyorat fruit perdut
en mor de la passió,
degoteja el meu amor
escolant-se amb els segons,
maldant per a tornar a sentir
el preuat color de la munió,
de llum i desig,
que provoca el teu record.

El beuratge que jo prengué
en besar-te per primer cop
emmetzinar aquest feréstec cor
que embadalit dels teus ull
ja no es creu cec,
i fugisser del teu batec
es marceix tot sol,
presoner del mot
que el preserva de l’oblit
fins que s’esvaeix la foscor
reposant sobre el teu pit,
arraulit, petit, dolç i feliç.

Frisant per tornar a delectar-se
amb la màgia del llindar,
entre la llum i la foscor
entre el plaer i el dolor
que amaga el teu somriure
i desvetlla els teus petons.

XX-XII-MMXII


dilluns, 19 de novembre del 2012

TOT JUST COMENÇA



Tot just comença,
l’abans i el després
estimada amiga,
no importa... ets present.

Vola i fes-ho alt,
ni que et sembli fosc,
la nit és aliada 
I no has de tenir por.

Viatgera en l’espai i el temps,
conquereixes la llibertat.

Cor noble i valent, 
fins on és disposat?

Em deixes un buit...
impossible omplir.

Quants contes ens resten
encara, per llegir?

Scheherezade de les nits, 
de les matinades i la Lluna,
Deixa que el teu esperit
acompanyi aquesta gata bruna.

Rosamari Gòdia
18-XXII-2012

dimecres, 10 d’octubre del 2012

DIGUI QUI HO DIGUI....




De vegades hi ha sentiments i experiències que traspassen barreres de temps, espai i concepte. Quan es tracta de condició humana les paraules que descriuen, sensacions, emocions...en definitiva: AMOR, esdevenen plurals i tant les pot sentir i escriure 1 persona o 10.000.000, en tots ells són viscudes, conegudes i es per això que la poesia esdevé llenguatge universal. No importa qui les escriu si el que diu és el que et vull dir jo.

Gràcies VYP (El millor Drac, el Drac regalat) 10/10/2012







Yo no podría olvidarte aun cuando quisiera, 
porque naciste en mi pecho 
y en las palmas de mis manos cuando te tuve; 
porque me diste el color de tu piel 
en un momento en que tenía el alma descolorida; 
porque aunque digan que eres prepotente y amañada, 
sostuviste la mirada y me abriste tus brazos 
-aun siendo un lejano personaje de otra geografía...-

Porque aun huyendo de mí, 
Te pertenezco por prohibido y profano... 
porque reinventamos la música para conocernos mejor...
Porque eres dulce como el chocolate, 
enérgicamente triste como una noche de recuerdos 
y estás en el vacío de mis labios 
que te buscan en el móvil, 
en las notas que escribimos, 
en la Internet, 
en el sueño que se cae de mi cama cada noche 
cuando me levanto al patio y veo que vives en el cielo oscuro 
que también cubre mi ciudad...
porque te quiero con el corazón...
porque tal vez en otra vida fuimos los mejores novios, 
los mejores amantes, 
tiernos enamorados que se acostaron en la selva 
y el río les devolvió la dicha de hacer el amor 
con verdadera pasión, 
sólo para saber que nos desvanecíamos en cada caricia....
¿cómo te voy a olvidar?... Sueñito del medio día, 
si aún vives detrás de la puerta que se cierra 
cuando duermo con tu foto en mi memoria...

 — 

dimecres, 3 d’octubre del 2012

NO COMUNICA QUI VOL, COMUNICA QUI POT....





Hi ha un foc latent,

la cendra només és el respir cap enfora...

Hi ha una flama en tu que encén però no crema... 

En cada textura hi ha la teva tendresa, el teu caràcter... 

03/10/2012

dimarts, 2 d’octubre del 2012

MUSES I LLUNES








L’essència del moment

comporta l’èxtasi

de romandre captiva

del misteri del no res

Quan perduda

Expulsada de tu mateixa,

i estorada  a les portes  de l’avenc

com en un efecte mirall

travesses el llindar,

efímer i fugisser,

on et deslliures de les cadenes

tot desfermant les fogueres

de l’essència del moment...

i és llavors que esdevé

 tot allò que tu ets.

II-X-MMXII

dimecres, 19 de setembre del 2012

ÉS LLAVORS...






i és ara que en la foscor de la nit
l’aire que suaument m’acarona
que en tancar els ulls em transporta i,
sento com la meva pell
cerca la carena de les teves espatlles
per després deixar-se lliscar
pel teu somriure i
arraulida en un sospir
petita i poderosa
esdevenir l’origen i fi
de l’esclat de dolça llum
de cromàtics petons,
calidoscòpics bocins d’amor.



XIX/IX/MMXII M.D.

diumenge, 2 de setembre del 2012

DE VEGADES EL LLINDAR ENTRE EL CEL I L'INFERN
NOMÉS RAU EN UNA ABRAÇADA





dissabte, 1 de setembre del 2012

DEL BLAU A L'ARGENT


I en guaitar la lluna blava
I empaitar-la que s’amaga
Són els teus delits els que m’atansen
Passió tardana que ens amara
De promeses i de somnis
De records d’eres llunyanes.

No t’enyoris de lluna blava
Que guarida és la ferida
D’absències i paraules no dites
Que de fades, folls i versos
Els teus mots ja m’afalaguen.

És aquesta esmunyedissa lluna blava
que em trastoca la semblança
és aquesta lluna blava
i la passió que ens amara.

I a cobert de la tempesta
després d’una lluna
que cobeja i ens contempla
des d’una nova i bella albada

Solitària guaridora
de passió assedegada
que en tornar-se argent
filarà de nou
amors, petons i rialles.


XXXI-VIII-MMXII MD.

dijous, 30 d’agost del 2012

LLUNA BLAVA


Hi ha una criatura mítica que s’eleva cap al cel mentre la lluna és plena. Ell és el "Blue Moon Dragon" i el senyor dels dracs nocturns que viuen en climes més freds. Una criatura com el "Dragon Blue Moon" es considera afortunat si ets prou afortunat de descobrir-lo!

I és sota aquesta lluna blava que
en fer recompte de tot allò que em fereix
me n’adono que hores d’ara ja no queda res.
I que en cercar tot allò que és pendent tan sols em resta
romandre a l’espera de l’escalf de somnis eterns  
dringants rialles expectants  i
remors que desapareixen al  batec dels cors.
En definitiva,
omplir els buits i obacs dels teus esculls.
Per què és llavors que res no manca.
Quan en la penombra de la tarda
Lluny de la fressa i el soroll que s’apaivaga
En emmirallar-me en els teus ulls
amb dos dits em pessigues l’anima
i frapada en el teu somriure
suspesa en l’alè dels teus petons
recargoles somnis i passions
traspassant vels i anhels
per acabar arraulida
entre els  estels del teu univers
sota el mantell de l’amor.

XXX/VIII/MMXII. MD.

La conjunció de la Lluna plena, en astrologia és relaciona amb la culminació i la plenitud de les emocions, separada a menys d'un grau de Quiró el guaridor ferit, sembla suggerir la urgència d'enfrontar-se a les ferides per curar-se definitivament.

La zona de la gràfica astral que conté Peixos és on s'arriba a alliberar les coses doloroses i la combinació de l'aire d'Aquari amb l'aigua de Peixos, produeix una màgica barreja d'amabilitat, originalitat i independència impregnada de sensibilitat emocional i d’imaginació.

Aquest és el moment de repassar aquestes ferides que van ser conseqüència de deixar coses a la deriva, i mostrar una voluntat més forta per guarir aquestes ferides fruit de l'abús o el mal entès d'altres,  de la amabilitat i l’ esperit de servei i perdent per excés la compassió do de la nostra bona naturalesa. En aquest cas amb l'ajut energètica de la conjunció de la Lluna Blava i Quiró, més que mai el perdó serà el millor remei i guariment de les nostres ferides.

dijous, 23 d’agost del 2012

LA LECTURA ÉS SEXY



Molts han destacat dins de la Campanya Fomentar la Lectura que escriure “sexy” NO ÉS POSSIBLE. Segons el DIEC2 “ sexy o sexi” no tenen entrades en llengua catalana. 
 Per tant, no podem dir que la intel·ligència o la Filosofia són “sexys” i, molt menys, dir que escriure és “sexy”.  Tot i malgrat que més d’un lletraferit ha experimentat i,  gaudit de valent, l’eròtica de la ploma.
Fins i tot puc ser de les poques que considera que llegir és “sexy”.
Abandonar-se al plaer hedonista de gaudir de les passions i desitjos que proporciona un text un cop desfermada la nostra curiositat.
Però per saber si escriure i llegir són “sexys” hauríem de preguntar-ho als qui practiquen tan nobles arts. Personalment, reconec que escriptors, llibreters i bibliotecaris em semblen “sexys”. Trobo que els envolta un aire de misteri envers el coneixement acumulat de tots els enigmes que tan generosament poden desvetllar compartint-los. Però aquest és el meu parer. 
D’altra banda no dubto que trobaria quòrum, donat que no compromet la intel·lectualitat de ningú,  envers a que la lectura és “sexy”. Perquè en el fons l’erotisme i el plaer van molt lligats a l’ortografia (punts G, P...) i la Gramàtica Parda (domini de la llengua pròpia i aliena).
Veure a algú llegir  es “sexy”: la concentració, l’abstracció i l’abandó gestual de qui s’arrauleix  en sí mateix, recolzant-se contra quelcom o reposant indolentment  mentre s’estreny amb força les cobertes d’un llibre i,  amb dolçor o premura, es fan voleiar les planes d’un llibre per no perdre fil en l’experiència vital que comporta l’exercici de la lectura.
Res més “sexy” que l’expressió goluda i emetent de qui és a punt d’esquinçar el vel de la trama teixida en arribar al final d’un bon llibre.

 Un llibre obert és un cervell que parla
Tancat, un amic que espera
Oblidat, una ànima que perdona
Destruït, un cor que plora. 
Proverbi Hindú. 

LA LECTURA  ÉS SEXY





TRADUCTOR

DRACMAY ALEXANDRIA

DRACMAY ALEXANDRIA
Un llibre obert és un cervell que parla Tancat, un amic que espera Oblidat, una ànima que perdona Destruït, un cor que plora. Proverbi Hindú.

Entradas populares