Has estat acaronant-me en moments de buit infinit,
si no hagués estat bressolada per tu, m'hagués diluït.
©Mayte
Duarte I-XII-MMXIV
dimarts, 2 de desembre del 2014
dimecres, 22 d’octubre del 2014
θάνατο
θάνατο
La mort sempre colpeja
ens aclapara, ens aïlla, ens embroma i anorrea.
No hi ha cònsol pels que queden.
No hi ha dol que ens acaroni
no resten espurnes d'encenalls
en aquesta banda, al cor, la meva foguera.
Restarem els temps, poc o molt, que ens queda
cobejant la llum dels estels, on sabem que ens esperen,
tothom mor una mica quan és un qui queda.
Fem i desfem en l'absurditat, dia rere dia
sense ser-ne conscients de l'etern degoteig del temps
sempre en compte enrere.
©Mayte Duarte XXII_IX_MMXIV
dijous, 9 d’octubre del 2014
COM POT SER
Com omplir un buit ple de buits
Com restar sol envoltat de solituds
Com estimar si tothom s’estimen sols
Com silenciar l’eixordament de silencis
Potser assolint
Potser reeixint
Potser vivint
Potser morint
©Mayte Duarte VIII-X-MMXIV
diumenge, 10 d’agost del 2014
孫子兵法
ACONSEGUIR CENT VICTÒRIES EN CENT BATALLES
NO ÉS L'IDEAL SUPREM.
L'IDEAL SUPREM ÉS VÈNCER L'ENEMIC
SENSE BATALLA.
Capítol 3. La planificació de les ofensives
L'Art de la Guerra o Els tretze capítols (xinès:孫子兵法, pinyin: Sūnzĭ Bīngfǎ, literalment: "Estratègia militar del Mestre Sun") és un antic llibre xinès que tracta sobre tàctiques i estratègies militars. Es presumeix que va ser escrit cap a l'any 500 abans de la nostra era, representant així el tractat militar més antic que es coneix. És l'obra del pensador xinès Sunzi (544 aC - 496 aC). Va ser i segueix sent estudiat per tots aquells estrategues militars que han dirigit exèrcits i encara és freqüentment usat en l'actualitat degut al fet que els seus ensenyaments poden ser aplicats en moltes altres àrees més enllà del conflictes armats.
dilluns, 28 de juliol del 2014
QUI DIU TRIST?
Com si de resistir més enllà del temps i l espai es tractés,
qui diu trist? Qui diu meu?
Saber qui sóc on no hi sóc quan sóc,
ésser aquell jo que no per ser menys jo és més jo.
Qui diu trist? Qui no dol?
© Mayte Duarte XXVIII-VII-MMXIV
dimarts, 8 de juliol del 2014
孫子兵法
SER INVENCIBLE DEPÈN D'UN MATEIX.
QUE L'ENEMIC SIGUI VULNERABLE DEPÈN D'ELL MATEIX.
DISPOSICIÓ DE LES FORCES
SUNZI. L'Art de la guerra. Barcelona: Proa, 2000
(Clàssics orientals ; 1). Capítol 4.
dilluns, 7 de juliol del 2014
LA BOCA DE LA DEMÈNCIA de Francesc Mompo
Em pentinava davant d’un poema d’aigua
sentint els límits de la pell,
allà on totes les línies cauen en el blanc.
Una gota em convidà a passejar amb ella
per les ribes de la follia.
Al fons de l’abisme, una mar de vocals
oneja amb la boca oberta
sabedora que no em resistiré,
coneixen les meves febleses
i ja preparen la copa de l’absència.
Han destil•lat els feixos de llum
pels alambins de la memòria.
El líquid degota fosc,
atzabeja com mai haja regnat
en les pupil•les de cap donzella.
Falsos canyars amaguen la vora,
una salmòdia en goles humides
canten el nom secret de l’aigua del poema
en totes les llengües del record.
I jo, deixeble traïdor de l’horitzó conegut,
que compte els dies de la meva existència
pels flasconets de café concentrat
que llance tots els matins al poal del fem,
prenc la copa dels adéus
i em capbusse en la boca de la demència vocàlica.
© Francesc Mompo 07/07/2014
Composició imatge: © Mayte Duarte 07/07/2014
dijous, 3 de juliol del 2014
L'AROMA DE L'AMOR
Escoltar la textura de l'aroma de l'amor
és d'un tacte que acarona,
no es marceix quan es pon el sol,
només es fon en la fredor de la remor de l'oblit
quan s'aturen els somnis que per morada tenen un cor.
© Mayte Duarte III-VII-MMXIV
dilluns, 16 de juny del 2014
COM SI FOS ARA
Tornaré a tu com les ones del mar.
Seré de tu com les gemmes de la terra.
I els nostres records seran les perles d’un collaret de
turqueses.
© mduarte XVI-VI-MMXIV.
dissabte, 14 de juny del 2014
QUAN TU NO HI ETS
Arribaré en tren al llindar de l’horitzó.
La mare terra em rebrà i restaré a partir d’aquell moment bressolada pel record.
Tornaré a baixar a la caverna però aquest cop ningú em donarà la mà.
M’abraçaré al nostre arbre i tornaré a sentir els teus plors i amor.
La tramuntana em durà llunes i petons.
Seuré a l’esguard de velles promeses.
M’engoliran nueses i tendreses.
El mar, les flors, les pedres i la terra inundaran subtilment tots els obacs de la meva existència.
Em gronxaré en les teves rialles fermades en la blanca escuma de les onades.
I quan estigui plena, satisfeta, enyorada i banyada per la melangia que em fa somriure, allà on la meva ànima va tornar a ser fixada i rescabalada del no res per la teva mirada... no seré més jo, no seré més tu... quedarà Portbou.
© mduarte XIV-VI-MMXIV
divendres, 23 de maig del 2014
GRAFIES I PELL
Tancar els ulls i evocar-te
amb els meus petons dibuixar-te
amb el meu alè resseguir-te
en l’aire, en el no res, com en un somni bell
de grafia a grafia en el teu record,
amb els meus dits,
llegeixo la meva història a la teva pell
© Mayte Duarte XXII-V-MMXIV
dimecres, 7 de maig del 2014
TEMPUS
Quants cops haurem de caure i tornar aixecar
Perquè l’avern ens deixi d’esperar?
Qui té curiositat, pregunta
Qui té fam de coneixement, cerca
Qui s’estima la mort... el no res, viu.
No vull ser una ombra xinesa a la paret.
Quants cops haurem de caure i tornar aixecar
Perquè l’avern ens deixi d’esperar?
© mduarte 2014
dijous, 1 de maig del 2014
EL PES D'UNA PLOMA
Efímera i
subtil
tenaç
i contundent quan flueix
com
una ploma esdevé la meva voluntat de ser
© mduarte 2014
PLENITUD
La plenitud del buit és quelcom sentit,
besat, escoltat, dibuixat, somiat...
En definitiva, cercat i pensat
en la foscor de la nit
© Mayte Duarte 2014
dimecres, 9 d’abril del 2014
dilluns, 7 d’abril del 2014
LA REMOR D'UN SILENCI DE JOAN LLUÍS CAU FOGASA
LA REMOR D’UN SILENCI de JOAN LLUÍS CAU FOGASA
La poesia és quelcom que ens omple l’esperit i l’ànima de somnis i il•lusions. Malgrat que tots gaudim de les dolces, feréstecs, apassionades o èpiques rimes, la realitat és que costa molt publicar i si ets autor novell, encara més. Per això mateix , avui, és important que autors com ell apostin per compartir i fer realitat els somnis d'aquells que es troben en situacions febles amb un talent que restaria anònim i en silenci.
La remor d’un silenci és l’opera prima d’un autor que aviat ens captivarà amb la seva peculiar mirada, més enllà dels cinc sentits, del món que ens envolta.
“Amb una lírica molt cromàtica i ingents grafies empàtiques que tenen la capacitat de transportar-te tot just allà, on rau la mirada del seu silenci.
La llum del Sol, la fredor de la nit i el dringar de la pluja sobre la teva pròpia pell són quelcom garantit, en gaudir de del món, cavalcant els versos que amb ma destra s’esmicolen suaument per la nostra ànima, fins a compartir plenament, la remor d’un silenci...” (Mayte Duarte, 2014)
Ha estat un honor i un plaer col·laborar a fer realitat aquesta obra que ja resta feliç, i a punt de ser gaudida un i mil cops, a la meva tauleta de nit. Gràcies Joan LLuís Cau Fogasa en nom de totes les veus anònimes que no emmudiran.
La remor d’un silenci es pot adquirir sol•licitant-lo en la següent adreça:
Pel preu solidari de 6€ més costos d’enviament.
Els beneficis d’aquesta obra per exprés desig de l’autor seran dedicats a donar l’oportunitat de publicar als poetes novells que no tenen mitjans per fer-ho.
diumenge, 6 d’abril del 2014
GARBUIX
ENTRE
ABRAÇADES DE BOIRA I SILENCIS DE FUM,
GARBUIXADA
ENTRE ELS TEUS DITS,
LA NIT
M’ENBOLCALLA I ACARONA.
SENSE
QUE LA LLUNA UDOLI.
SENSE
QUE EL MAR S’EVAPORI.
AMB ELS
ENCENALLS D’UNA PASSIÓ
QUE EM XIUXIUEJA PETONS
ARRAULIDA ENTRE ELS BATECS DEL TEU COR,
SOBRE
EL TEU PIT.
MÉS ENLLÀ DE L’HORITZÓ
I LA RAÓ,
MÉS ENLLÀ DEL TEU
SOMRIURE.
© Mayte
Duarte VI-IV-MMXIV
dijous, 3 d’abril del 2014
EVOLUCIÓ Vs INVOLUCIÓ
En la foscor de les solituds
sempre hi ha l'espurna,
l'encenall, la guspira que de nou
ens inflama i esperona
Som inestables,
som duals,
som canvi.
© Mayte Duarte III-IV-MMXIV
dimecres, 2 d’abril del 2014
UN MATEIX MAI ÉS NINGÚ
DE VEGADES CREIEM QUE HEM PERDUT EL NORD,
EL SENDERI, EL CRITERI, LA VOLUNTAT I FINS I TOT LA IL·LUSIÓ...
SABEM QUE NO ENS HEM DE DEIXAR ABATRE PER LES CIRCUMSTÀNCIES,
ELS SENTIMENTS, LES EMOCIONS I ELS RECORDS...
CAURE I AIXECAR-SE, CAURE I AIXECAR-SE...
RENÚNCIA RERE RENÚNCIA ÉS VIURE.
A LA FI TOT QUEDA REDUÏT A UN SOL I POTENCIAL ENEMIC:
AQUELL QUE ES REFLECTEIX AL MIRALL CADA MATI.
EL QUE ENS DOL NO ÉS EL QUE ÉS FA... SI NO EL QUE NO ES FARÀ MAI.
© Mayte Duarte II-IV-MMXIV
diumenge, 16 de març del 2014
TEMPS I PELL
Temps, matèria i espai i entre ells,
els sentiments, les emocions,
la curiositat i l’amor.
Tantes hores i tants pocs segons.
Tanta pell sota pell i tanta buidor.
Tant a prop a tocar entre dits
i tant d’infinit en un sol
món.
Res concret, res definit, res finit,
res més sentit.
I en acabat que som?
Només un petó de temps
enmig l’horitzó.
© Mayte Duarte XVI-III-MMXIV
dimecres, 29 de gener del 2014
LA CLAU
Quan allò que és
realment deixa de ser-ho
ens trobem amb la clau
que resol l'enigma.
Tu saps on la llum rau en la foscor?
Tu saps on la vida esdevé mort?
Tu saps on l'amor es muta en oblit?
Una guspira, un batec, un petó.
© Mayte Duarte XXIX-I-MMXIV
dissabte, 25 de gener del 2014
LA DIFERÈNCIA
De vegades la diferència ens uneix
i és en l’altre que trobem l’aixopluc
que ens manca en el nostre entorn
eixordat de llum i colors
De vegades la tendresa més infinita
rau en el feréstec més profund
de l’obaga existència del que s’amaga en la foscor
sobri i aspre, mut de dolçors
De vegades la llum s’escola per les esquerdes
de les ànimes esquerpes
i preuant la subtilesa
acaronen i bressolen com ningú
la tenaç força i efímera feblesa de qui
a canvi d’un bes, ofereix un nou univers.
© Mayte Duarte XXV-I-MMXIV
Imatge John Bauer 1915.
dimecres, 22 de gener del 2014
EL BATEC
Mentre el drac roman en repòs
com pedra erma a l'espera
el meu esperit femení
es prepara per combatre les tenebres.
és de la foscor que esdevindrà la llum
És de l'amor que l'oblit s'allunya
la diferència entre la vida i la mort
rau en un batec de cor.
© Mayte Duarte XXII-I-MMXIV
dimarts, 14 de gener del 2014
SOM
Si som el que recordem…
Si som el que pensem…
Si som el que somiem…
Jo sens dubte
Sóc pols dels estels!
© Mayte Duarte XIV-I-MMXIV
i ARA...
arraulida i acaronada
per l'abraçada de la freda i fosca nit
arrecerada prop
del record del batec del teu cor
somiaré amb un món de llunes i sols
melangies i estels...
© Mayte Duarte XIV-I-MMXIV
dilluns, 13 de gener del 2014
FRACTALITAT
La nostra existència és plena
d’espais buits finits
que com fugissers instants de gràcia
conformen la xarxa d’una una vida,
d’un instant…
petó a petó
somriure a somriure
la solitud i buidor
de cada un dels nostres racons
esdevé plé o buit
segons les nostres percepcions
cal no perdre’ns en el marasme dels sentits
i copsar en el seu conjunt o en petits bocins
tot allò que som, tot allò
que en la foscor de la nit
ens atrevim a oferir i consentim en gaudir
a cau d’orella
a la vora del foc
de fractal en fractal
coronant els estels
de fulgurants espurnes
tan d’amor com d'espais en blanc
© Mayte Duarte XIII-I-MMXIV
dijous, 9 de gener del 2014
SINCRONIES SUBTILS
DE VEGADES CREIEM QUE LA DIFERÈNCIA
ENTRE SER O NO SER
RAU EN ROMANDRE ACOMPANYATS O SOLS
MÉS ENLLÀ DE LA SÚBTIL LLUM DEL PRIMER RAIG DE LLUM.
HEM DE REPOSAR MÉS SOVINT
EN EL POLS VITAL DE LA NATURA
I RECUPERAR LA SÀVIA
QUE EL TEMPUS DE LA VIDA ENS MARCA,
SOM POLS D'ESTRELLES I VIVIM ANCORATS A LA TERRA.
© Mayte Duarte IX-I-MMXIV
Imatge: Josep Valls
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
DRACMAY ALEXANDRIA
Un llibre obert és un cervell que parla Tancat, un amic que espera Oblidat, una ànima que perdona Destruït, un cor que plora. Proverbi Hindú.
Entradas populares
-
θάνατο La mort sempre colpeja ens aclapara, ens aïlla, ens embroma i anorrea. No hi ha cònsol pels que q... -
Arribaré en tren al llindar de l’horitzó. La mare terra em rebrà i restaré a partir d’aquell moment bressolada pel record. T... -
LA REMOR D’UN SILENCI de JOAN LLUÍS CAU FOGASA La poesia és quelcom que ens omple l’esperit i l’ànima de somnis i il•lusions. Malg... -
Molts han destacat dins de la Campanya Fomentar la Lectura que escriure “sexy” NO ÉS POSSIBLE. Segons el DIEC2 “ sexy o sexi” no t... -
Has estat acaronant-me en moments de buit infinit, si no hagués estat bressolada per tu, m'hagués diluït. ©Mayte Duarte ... -
I seguim enllambordats enmig del brogit de la solitud plens de somnis, plens d'obacs, plens de res. Però ara sabem que el t... -
Quan la lluna és el bes que m'acarona només l'aixopluc de l'aigua em bressola ©Mayte Duarte XXX/I/MMXVIII ... -
El present és una porta tancada que et barra el pas entre el passat viscut i el futur per viure. No es tracta de carpe diem, es tracta... -
De pols d’estels és el meu bes, d’alè de Drac i de records també. És en tancar els ulls quan només la veig, des de la roman...
