dissabte, 14 de juny del 2014

QUAN TU NO HI ETS



Arribaré en tren al llindar de l’horitzó.

La mare terra em rebrà i restaré a partir d’aquell moment  bressolada pel record.

Tornaré a baixar a la caverna però aquest cop ningú em donarà la mà.

M’abraçaré al nostre arbre i tornaré a sentir els teus plors i amor.

La tramuntana  em durà llunes i petons.

Seuré a l’esguard de velles promeses.

M’engoliran nueses i tendreses.

El mar, les flors, les pedres i la terra inundaran subtilment tots els obacs de la meva existència.

Em gronxaré en les teves rialles fermades en la blanca escuma de les onades.

I quan estigui plena, satisfeta, enyorada i banyada per la melangia que em fa somriure, allà on la meva ànima va tornar a ser fixada i rescabalada del no res per la teva mirada... no seré més jo, no seré més tu... quedarà Portbou.

© mduarte XIV-VI-MMXIV


2 comentaris:

  1. Fa temps que tinc ganes de descobrir aquests paratges dels quals m'has parlat amb tant afecte. Després de llegir aquest bell poema espero mirar-ho amb els teus ulls i nafrar a aconseguir aquesta unió amb la mare terra
    Moltes gràcies. Es preciós

    ResponElimina
  2. aviat, aviat el llindar descobriràs ple de pedres, mar i cel

    ResponElimina

TRADUCTOR

DRACMAY ALEXANDRIA

DRACMAY ALEXANDRIA
Un llibre obert és un cervell que parla Tancat, un amic que espera Oblidat, una ànima que perdona Destruït, un cor que plora. Proverbi Hindú.

Entradas populares