Com si de resistir més enllà del temps i l espai es tractés,
qui diu trist? Qui diu meu?
Saber qui sóc on no hi sóc quan sóc,
ésser aquell jo que no per ser menys jo és més jo.
Qui diu trist? Qui no dol?
© Mayte Duarte XXVIII-VII-MMXIV
dilluns, 28 de juliol del 2014
QUI DIU TRIST?
Com si de resistir més enllà del temps i l espai es tractés,
qui diu trist? Qui diu meu?
Saber qui sóc on no hi sóc quan sóc,
ésser aquell jo que no per ser menys jo és més jo.
Qui diu trist? Qui no dol?
© Mayte Duarte XXVIII-VII-MMXIV
dimarts, 8 de juliol del 2014
孫子兵法
SER INVENCIBLE DEPÈN D'UN MATEIX.
QUE L'ENEMIC SIGUI VULNERABLE DEPÈN D'ELL MATEIX.
DISPOSICIÓ DE LES FORCES
SUNZI. L'Art de la guerra. Barcelona: Proa, 2000
(Clàssics orientals ; 1). Capítol 4.
dilluns, 7 de juliol del 2014
LA BOCA DE LA DEMÈNCIA de Francesc Mompo
Em pentinava davant d’un poema d’aigua
sentint els límits de la pell,
allà on totes les línies cauen en el blanc.
Una gota em convidà a passejar amb ella
per les ribes de la follia.
Al fons de l’abisme, una mar de vocals
oneja amb la boca oberta
sabedora que no em resistiré,
coneixen les meves febleses
i ja preparen la copa de l’absència.
Han destil•lat els feixos de llum
pels alambins de la memòria.
El líquid degota fosc,
atzabeja com mai haja regnat
en les pupil•les de cap donzella.
Falsos canyars amaguen la vora,
una salmòdia en goles humides
canten el nom secret de l’aigua del poema
en totes les llengües del record.
I jo, deixeble traïdor de l’horitzó conegut,
que compte els dies de la meva existència
pels flasconets de café concentrat
que llance tots els matins al poal del fem,
prenc la copa dels adéus
i em capbusse en la boca de la demència vocàlica.
© Francesc Mompo 07/07/2014
Composició imatge: © Mayte Duarte 07/07/2014
dijous, 3 de juliol del 2014
L'AROMA DE L'AMOR
Escoltar la textura de l'aroma de l'amor
és d'un tacte que acarona,
no es marceix quan es pon el sol,
només es fon en la fredor de la remor de l'oblit
quan s'aturen els somnis que per morada tenen un cor.
© Mayte Duarte III-VII-MMXIV
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
DRACMAY ALEXANDRIA
Un llibre obert és un cervell que parla Tancat, un amic que espera Oblidat, una ànima que perdona Destruït, un cor que plora. Proverbi Hindú.
Entradas populares
-
θάνατο La mort sempre colpeja ens aclapara, ens aïlla, ens embroma i anorrea. No hi ha cònsol pels que q... -
Arribaré en tren al llindar de l’horitzó. La mare terra em rebrà i restaré a partir d’aquell moment bressolada pel record. T... -
LA REMOR D’UN SILENCI de JOAN LLUÍS CAU FOGASA La poesia és quelcom que ens omple l’esperit i l’ànima de somnis i il•lusions. Malg... -
Molts han destacat dins de la Campanya Fomentar la Lectura que escriure “sexy” NO ÉS POSSIBLE. Segons el DIEC2 “ sexy o sexi” no t... -
Has estat acaronant-me en moments de buit infinit, si no hagués estat bressolada per tu, m'hagués diluït. ©Mayte Duarte ... -
I seguim enllambordats enmig del brogit de la solitud plens de somnis, plens d'obacs, plens de res. Però ara sabem que el t... -
Quan la lluna és el bes que m'acarona només l'aixopluc de l'aigua em bressola ©Mayte Duarte XXX/I/MMXVIII ... -
El present és una porta tancada que et barra el pas entre el passat viscut i el futur per viure. No es tracta de carpe diem, es tracta... -
De pols d’estels és el meu bes, d’alè de Drac i de records també. És en tancar els ulls quan només la veig, des de la roman...
